Des d'una referència: pren l'ambient, no la imatge

«Des d'una referència» agafa una o més imatges que assenyales i genera art de coberta original que n'hereta l'ambient, la paleta i l'enquadrament en lloc de reproduir-les.

Descriure un aspecte amb paraules és difícil: «llum càlida i nostàlgica amb una paleta lleugerament esvaïda» són quatre adjectius que volen dir quatre coses diferents per a quatre persones. Ensenyar és més fàcil. Afegeix una imatge que tingui la sensació que busques, escriu una línia sobre què hi ha d'haver realment a la imatge, i el model llegeix la referència com una direcció — llum, color, distància, textura — mentre construeix una escena diferent.

El que en torna és art nou, no una reproducció, i només arriba a la capa d'art. El teu títol i el nom de l'autor/a continuen sent text vectorial editable per sobre, de manera que res del que facis aquí no pot afectar la teva tipografia.

Com utilitzar-la

1. Afegeix les teves imatges de referència
   Obre l'escena «Des d'una referència» i arrossega una imatge a la zona per deixar-hi fitxers, enganxa-la amb Ctrl+V o fes servir «Afegeix imatge» per triar fitxers. Se'n poden afegir diverses alhora; cadascuna apareix com a miniatura que pots treure amb un sol clic.
2. Comprova si l'art del llenç hi participa
   Si ja hi ha art al llenç, just a sobre de la línia de descripció apareix un xip que diu «Utilitza també l'art del llenç com a referència» — i comença ACTIVAT. La coberta que tens ara compta com una referència més, tret que diguis el contrari. Deixa'l activat quan la imatge nova hagi de quedar dins el mateix món que la coberta que ja tens, i desactiva'l quan obris una direcció diferent, o l'art antic continuarà arrossegant el resultat cap a ell mateix.
3. Digues què ha de sortir a la imatge nova
   La referència aporta la sensació; aquesta línia aporta el subjecte. Escriu què canvia: «la mateixa llum i composició, una gasolinera decadent en lloc del motel». Sense això obtens una imatge veïna de la referència i no una escena pròpia.
4. Executa'l i col·loca l'art nou
   L'operació costa un crèdit i retorna una prova nova a la columna RESULTAT — aquí no hi ha pestanya d'abans i després, perquè no s'edita res. Col·loca al llenç la que et quedis i continua amb la teva tipografia.

Què resol

L'única coberta que et podies permetre encarregar

Molts autors i autores de novel·la romàntica tenen exactament una peça d'art pagada: una coberta que un il·lustrador va dibuixar fa dos anys, o un retrat de personatge comprat per a un butlletí informatiu. L'aspecte ja està decidit; el que no ho està és el pressupost o l'agenda de l'il·lustrador. Si la teva llicència et permet fer servir aquest fitxer, és una bona referència única — afegeix-lo i posa a la línia una escena completament diferent, una cabana aïllada per la neu en lloc del moll d'estiu. El que es transmet és el tractament: com s'il·lumina la pell, com de càlida és la paleta, com de prop se situa la càmera. El dibuix en si es queda enrere, que és precisament la idea.

Una foto teva que no serveix com a coberta

Qui escriu memòries o llibres de viatges sol tenir al mòbil exactament el lloc adequat: la cuina, la costa, la botiga de la cantonada — fotografiat amb mala llum i amb un cotxe aparcat al quadre. Fes-lo servir com a referència i demana'n una versió pintada o cinematogràfica del mateix lloc. Conserves el que el feia personal i perds l'aspecte d'instantània.

Un ambient que pots assenyalar però no pots anomenar

De vegades saps en quin prestatge vols ser i no ho pots posar en paraules: alguna cosa de la llum, alguna cosa del color. Tria dues o tres imatges que ho tinguin i deixa que el model faci la mitjana de la direcció. Fes servir referències que tinguis dret a fer servir — el resultat és art original, i assenyalar la coberta d'algú altre no et transfereix cap dret sobre ella.

Preguntes freqüents

Quantes referències puc afegir?

Catorze a la franja, més l'art del llenç quan aquell xip està activat. El límit és ferm i no orientatiu: quan hi ha catorze miniatures, els fitxers següents s'ignoren sense cap avís, així que si una arrossegada sembla no fer res, compta la franja. Un segon límit sol arribar abans — tot el conjunt viatja amb la sol·licitud, de manera que fins i tot una franja curta de fotos grans pot ser rebutjada perquè pesa massa. A la pràctica cap dels dos límits importa, perquè una referència sòlida es llegeix amb claredat, dues o tres es barregen en una mitjana i una dotzena donen un resultat confús. Comença amb una i afegeix-ne una segona només quan falti alguna cosa concreta.

Copiarà la meva referència exactament?

No, i és deliberat. La referència es llegeix com a direcció — llum, paleta, enquadrament, textura — i no com a píxels que cal reproduir, de manera que les cares, els edificis i els logotips que hi surten no tornen intactes. Si vols que aquella imatge mateixa s'alteri en lloc de limitar-se a fer-ne un eco, fes servir «Imatge a imatge»; si una zona necessita reparació, fes servir «Correcció de zona».

Puc barrejar una referència amb l'art que ja tinc al llenç?

Sí, i és el que passa per defecte: sempre que el llenç ja tingui art, el xip comença activat i l'art de la teva coberta s'afegeix a la llista de referències com una entrada més. És la manera habitual d'acostar una coberta que ja t'agrada a un nou ambient: el llenç aporta el subjecte, la referència aporta la sensació, i la línia que escrius decideix quina de les dues guanya.

Eines relacionades

Les 11 eines d'IA →