Ampliació: més gran, no inventat

Ampliació amplia l'art de coberta acabat cap a la resolució d'impressió afinant el que ja hi ha a la imatge, no inventant detalls que mai no hi han estat.

Les proves d'IA són petites a propòsit. Totes les operacions del centre treballen a aproximadament un megapíxel — prou gran per jutjar una coberta a la pantalla, prou barat per executar-ho una dotzena de vegades mentre et decideixes. Un llibre de tapa tova de 6 per 9 polzades a 300 DPI en demana 1800 per 2700 píxels, i cap prova no s'hi acosta ni de lluny.

Ampliació tanca aquesta bretxa, i és l'últim pas que has de fer. Llegeix l'art del teu llenç a una resolució molt més alta que qualsevol altra escena, l'amplia i afina les vores i la textura que ja hi són. No inventa el que mai no hi ha estat — la nota impresa sota els xips de destinació ho diu, i s'ha de prendre literalment. La teva tipografia no necessita res d'això: els títols i els noms d'autor són text vectorial editable en una capa per sobre de l'art i ja són nítids a qualsevol mida.

Com utilitzar-la

1. Acaba l'art abans d'ampliar-lo
   L'ordre importa aquí més que en cap altre lloc del centre. Cada canvi que facis després d'una ampliació — un canvi de fons, una edició de personatge, una reparació de zona — lliura el llenç a una operació que treballa a mida de prova, i l'ampliació que has pagat es perd. Deixa la imatge com cal i llavors amplia-la.
2. Obre «Ampliació» i comprova l'origen
   L'escena llegeix l'art del teu llenç automàticament, però no com les altres: en pren una lectura molt més gran de la mateixa imatge en lloc de la de mida de prova, perquè reduir una imatge de camí cap a un ampliador anul·laria l'operació abans que hagués començat.
3. Tria una destinació
   Tres xips: 2× per a eBook i ús en pantalla, Impressió 300 DPI per al camí d'impressió, i 4× per a les mides finals més grans. 2× sempre dobla. Impressió 300 DPI mesura primer el teu art i en demana tantes vegades com calgui per superar 1800 per 2700 píxels — dues en una prova gran, tres o quatre en una de petita — i 4× sempre va al màxim. Tria el que necessita la feina; anar més enllà només et fa carregar un fitxer més pesat.
4. Executa'l i estudia una vora
   Un crèdit. El resultat porta les pestanyes «Abans» i «Després», així que passa a «Abans» i estudia una vora, una textura, una línia del cordatge: és on veus què ha fet i què no ha fet l'operació. Col·locar un resultat d'ampliació el posa al llenç tal com és, sense el pas d'ampliació addicional que executen les altres escenes quan hi col·loques les seves proves, perquè aquesta imatge ja ha passat per una.

Què resol

Un llibre de passatemps que era nítid a la pantalla i suau a la impressió

Els títols de contingut baix s'imprimeixen en gran i s'inspeccionen de prop, que és justament la combinació que delata una coberta a mida de prova. El fitxer aprovat en un portàtil esdevé una coberta suau i lleugerament plàstica a la còpia impresa. Amplia abans d'exportar i la diferència es nota a la primera prova física que encarreguis.

El mateix art en una mida final molt més gran

L'art que sostenia un llibre de tapa tova de 5 per 8 polzades ara ha d'omplir una agenda de 8,5 per 11 polzades, i cada polzada de més a 300 DPI són més píxels que la imatge mai no havia tingut. Per això serveix el xip 4×: aquí no persegueixes nitidesa, estàs cobrint àrea.

Una coberta que ha sobreviscut a cinc operacions

Brief, després renovació, després un canvi de fons, després una reparació de zona — un camí del tot normal, i cadascun d'aquests passos va tornar el llenç a mida de prova. El que acabes tenint és una bona composició a poca resolució. Ampliació és l'únic pas que converteix aquest historial en un fitxer amb prou píxels per exportar.

Preguntes freqüents

Afegeix detall que no hi era?

No, i l'escena ho diu sota els xips de destinació: no afegeix detall artificial, afina les vores i la textura i les conserva. Una cara que és una taca a mida de prova esdevé una taca més gran i amb vores més netes. El detall que falta és feina de les operacions que generen píxels — repara la zona amb «Correcció de zona» mentre la imatge encara és petita i després amplia.

Quina destinació he de triar?

Ajusta-la a la feina. 2× n'hi ha prou per a una coberta d'eBook i per a l'ús en pantalla. Impressió 300 DPI llegeix la mida del teu art i tria el factor que supera una pàgina de 6 per 9 polzades a 300 DPI, de manera que dona dos quan la prova ja és gran i tres o quatre quan no ho és. 4× val el seu crèdit en mides finals grans i en cobertes completes, on l'art ha de cobrir contracoberta, llom i coberta anterior a resolució d'impressió.

Això fa que la meva coberta estigui llesta per imprimir?

Fa que la capa d'art sigui prou gran per imprimir bé, que és una afirmació més petita del que sembla. El fitxer llest per imprimir és l'exportació de l'estudi: la teva mida final, el sagnat, l'amplada del llom i 300 DPI, muntats a partir de les dues capes en un sol pas — i aquesta exportació no costa res, igual que tota la resta de l'estudi tret de les mateixes operacions d'IA. Ampliació obre el camí d'impressió; l'exportació és el que hi camina.

Eines relacionades

Les 11 eines d'IA →