Edita el personatge: canvia la figura, conserva l'escena

«Edita el personatge» reescriu la figura de la teva coberta — roba, edat, postura, expressió — a partir d'una instrucció en llenguatge planer, mentre es demana que la resta de l'escena es quedi com és.

Les cobertes centrades en un personatge concentren moltes decisions en una sola figura: l'edat, la roba, la postura, cap on van els ulls. Quan un model encerta l'escena i falla la figura, tens una coberta gairebé acabada que no es pot fer servir, i tornar a generar-ho tot per moure un abric és jugar-se tot el que ja funcionava.

«Edita el personatge» treballa sobre la figura i demana que la resta del marc es quedi quiet. Escrius què ha de canviar en llenguatge planer i, quan la precisió importa, primer pintes l'àrea exacta. La capa d'art és l'única cosa en joc: el teu títol i el nom de l'autor/a són text vectorial editable per sobre i no entren mai a la sol·licitud.

Com utilitzar-la

1. Carrega la coberta i llegeix el panell d'entrada
   L'art del teu llenç apareix en una vista prèvia gran amb l'etiqueta «PERSONATGE — DETECTAT». Aquesta etiqueta és un rètol que imprimeix la interfície, no una detecció que puguis ajustar o corregir. El que dirigeix l'execució és una instrucció enviada amb la teva línia — canvia només el personatge, conserva l'escena i la composició exactament com són.
2. Digues què ha de canviar
   El camp és «Què ha de canviar?» i el seu propi exemple mostra la forma correcta: converteix la gavardina en una jaqueta de cuir vermella. Un sol canvi per execució es llegeix molt millor que tres alhora. Descriu l'estat final i no el defecte — «una noia d'uns disset anys» funciona, «sembla massa gran» no dona res al model per dibuixar.
3. Marca la zona quan la precisió importa
   Amb art al llenç, un xip «Marca la zona» apareix sobre el camp. En tocar-lo s'obre un pinzell sobre la teva coberta amb una goma, un botó de neteja i un control lliscant de mida. Pinta l'abric, la cara o les mans i la petició es redueix al que has pintat; si no hi marques res, tota la figura es torna a renderitzar a partir de la teva línia. El cost en crèdits és idèntic en tots dos casos.
4. Executa'l i comprova la figura, no l'escena
   Un crèdit, un resultat, amb les pestanyes «Abans» i «Després». Alterna-les mirant la figura a mida completa: l'escena és el que protegeix la instrucció, la figura és el que has demanat que es redibuixi, de manera que les sorpreses no desitjades hi seran. El xip que hi ha sota el resultat obre «Variació» quan vols veure les veïnes de la versió que acabes d'obtenir.

Què resol

Un vestuari que contradiu el llibre

Els lectors de novel·la romàntica daten un llibre pel vestuari molt abans d'arribar al text de contracoberta. Un model al qual es dona «una dona en una escala» lliurarà de bon grat un vestit d'època de la Regència per a una història ambientada el 1926. Anomena la peça que vols i deixa en pau l'escala, la llum i l'enquadrament — en una coberta centrada en un personatge és la correcció més ràpida de totes.

Una protagonista que sembla deu anys més gran

Les cobertes juvenils es col·loquen malament al prestatge quan la figura sembla de trenta anys. Demana l'edat que vols en termes que una imatge pugui portar: una cara més jove, una mandíbula més suau, menys maquillatge, una altra postura. Compta amb més d'una execució — l'edat és una cosa en què els models s'excedeixen en tots dos sentits, i dos intents aquí encara costen menys que un brief nou.

Una cara que hauria d'estar girada

Moltíssimes cobertes de romàntica i de thriller amaguen deliberadament la cara perquè els lectors hi puguin projectar, mentre que els models per defecte fan el contrari i miren directament a càmera. «Gira-la d'esquena a la càmera, mirant cap a l'aigua» canvia com es llegeix tota la coberta i conserva l'escena que ja has aprovat.

Preguntes freqüents

La cara serà la mateixa d'una execució a l'altra?

No, i res aquí no ho promet. Cada execució torna a renderitzar la figura, de manera que la cara pot canviar — una mica quan has pintat una àrea petita, considerablement més quan no. No planifiquis una sèrie de diversos llibres pensant que aquesta operació retorna dues vegades la mateixa persona. La via fiable per tenir un personatge recurrent és decidir-se per una figura, conservar aquella imatge i fer-hi petites correccions amb «Correcció de zona» en lloc de tornar a demanar la persona.

Què canvia realment marcar la zona?

Canvia quina petició s'envia. Amb una marca, l'execució esdevé una reparació confinada als píxels que has pintat i tot el que hi ha fora es conserva. Sense marca, tota la imatge es torna a renderitzar sota una instrucció de deixar en pau l'escena — més ràpid de preparar, més fluix en el que protegeix. Mateix cost, garantia diferent.

I si el problema no és el personatge?

Aleshores l'estudi té una eina més adequada. Un món equivocat darrere d'una bona figura és cosa de «Canvia el fons», que deixa en pau el primer pla. Un sol detall trencat — una mà, una joia, lletres inventades en un rètol — és cosa de «Correcció de zona», que només repinta el que pintes. Fes servir «Edita el personatge» quan la figura mateixa ha de ser diferent.

Eines relacionades

Les 11 eines d'IA →